Des d'una òptica estrictament històrica, la cacera de bruixes constitueix un fenomen que s'inicia a diferents zones de la Mediterrània occidental en la baixa època medieval i que s'estén al centre i el nord del continent europeu —i, fins i tot, a les colònies nord-americanes— en l'època moderna. En síntesi, se salda amb milers d'individus —majoritàriament dones— acusats, processats i castigats per tribunals civils i eclesiàstics. Entre les punicions, es compta sovint la pena capital.

Presentación

Des d'una òptica estrictament històrica, la cacera de bruixes constitueix un fenomen que s'inicia a diferents zones de la Mediterrània occidental en la baixa època medieval i que s'estén al centre i el nord del continent europeu —i, fins i tot, a les colònies nord-americanes— en l'època moderna. En síntesi, se salda amb milers d'individus —majoritàriament dones— acusats, processats i castigats per tribunals civils i eclesiàstics. Entre les punicions, es compta sovint la pena capital. 

En el fons, aquest fenomen es produeix en consonància amb un delicte nou: el de bruixeria. En la seva vertebració, es pressuposa que determinades persones reneguen el cristianisme per adorar plenament el diable, de manera que passen a integrar una secta herètica amb la facultat de provocar infortunis, maltempsades, passes i, al capdavall, morts. A través seu, doncs, es justifica les desgràcies pròpies de la vida quotidiana en determinats moments històrics. 

En la pràctica, aquest delicte s'articula a partir de mesclar diferents aspectes que provenen de certes tradicions anteriors amb algunes qüestions forjades en la baixa època medieval i que tenen les dimensions social, religiosa i etnopoètica com a denominadors comuns. Així, per exemple, aplega l'antisemitisme, la misogínia, la superació de la teologia agustiniana, la consolidació de la demonologia tomista, la predicació oposada a certs costums i usos, l'acció inquisitorial contra les doctrines herètiques, les supersticions atàviques sobre la màgia negra i la diabolització coŀlectiva d'esperits i arquetipus folklòrics. 

Comptat i debatut, Catalunya coneix una incidència forta del fenomen de la cacera de bruixes. No endebades, és l'escenari on el 1424 es dona forma a la primera norma europea contra el delicte de bruixeria. I, també, és un dels indrets on entre el 1618 i el 1622 es desplega una activitat no sols frenètica sinó sobretot cruenta contra les persones sospitoses de perpetrar-lo mentrestant es travessa la petita època glacial amb què es tanca l'òptim climàtic medieval. En definitiva, esdevé un espai idoni per estudiar-ne, d'una banda, les dimensions i, d'una altra, les causes i les repercussions. 

Per ells mateixos, aquests detalls sens dubte justifiquen que se celebri almenys una trobada acadèmica entorn del fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII. A més, la coincidència d'unes quantes efemèrides en un moment recent ho confirma. D'arribada, l'oportunitat de fer memòria que enguany s'escau el quatre-cents aniversari del seu punt àlgid a Catalunya, com ho recorda la revista Sàpiens (2021). De continent, l'atenció que els mitjans de comunicació hi dispensen, com ho evidencia l'estrena, a TVE i TV3, dels documentals Les bruixes porten dol (2020), d'Anna Solana i Pilar Granero, i Bruixes, la gran mentida (2022), de Joanna Pardos. I, en darrer terme, l'aparició de diverses obres de ficció que adopten la bruixa com a protagonista o referent, entre les quals es troba La maledicció de les bruixes (2021), de Jordi Folck; Bruixes (2021), de Glòria Sabaté, i Cabells de gebre (2021), de Teresa Sagrera. 

Així les coses, i de conformitat amb els seus interessos i les seves finalitats, la Societat Catalana d'Història Cultural, en coŀlaboració amb l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, es marca la fita d'organitzar una jornada pedagògica relativa a aquestes qüestions. I hi procedeix amb la voluntat d'afavorir que es creï un marc acadèmic orientat a exposar la recerca universitària sobre el fenomen de la cacera de bruixes i sobre l'arquetipus de la bruixa, a transferir-la a bona part dels ensenyaments no universitaris —i a la societat en general— i a compartir estratègies i eines amb vista a l'enriquiment de la pràctica docent.

Programa

Memòria històrico–literària

09.00   Acolliment de participants i assistents 

• 09.30   Inauguració de la Jornada Pedagògica (Sr. Joan Cuevas, director general d'Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües del Departament d'Educació, Sra. Cèlia Martínez, consellera d'Educació, Feminisme i Relacions Institucionals del Districte de Sarrià–Sant Gervasi de Barcelona, Sr. Ramon Batlle, PhD, director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, Sr. Pere Ignasi Poy, docent de la Universitat de Barcelona–IRCVM i president de la Societat Catalana d'Història Cultural)
• 10.00   Objectius i metodologies del bloc dedicat a la memòria històrico–literària, Sr. Abel Miró, PhD, docent de la Universitat de Barcelona–IRCVM i vocal de Publicacions Acadèmiques de la Societat Catalana d'Història Cultural
• 10.15  Ponència  La condició femenina a la Catalunya moderna, Sra. Mariela Fargas, PhD, docent de la Universitat de Barcelona

11.00   Pausa

• 11.30  Ponència  La cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII: recerca històrica, Sr. Agustí Alcoberro, PhD, docent i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona, Sr. Pau Castell, PhD, docent de la Universitat de Barcelona–IRCVM
• 13.00   Presentació didàctica  El Centre d'Interpretació de la Bruixera de Sant Feliu Sasserra: un exemple pràctic d'aproximació plural a la cacera de bruixes a Catalunya en el segle XVII, Sra. Queralt Alberch, antropòloga, responsable del Centre d'Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra i docent d'educació infantil i primària

14.00   Dinar

Educació literària

• 16.00   Objectius i metodologies del bloc dedicat a l'educació literària, Sra. Ana Díaz–Plaja, PhD, docent de la Universitat de Barcelona
• 16.15   Ponència  Les bruixes es pentinen. O no. Sobre bruixes, folklore i literatura per a infants i joves, Sra. Teresa Duran, PhD, escriptora i docent de la Universitat de Barcelona
• 17.00   Taller didàctic  Un tomb amb les bruixes pels prestatges de la biblioteca, Sra. Paula Jarrín, responsable de la Llibreria Aŀlots (Barcelona) i docent de la Universitat de Barcelona

18.30   Pausa

19.00   Taula rodona  De la dada històrica a la creació artística. Les darreres transformacions de la brui­xeria en matèria literària

• Sr. Jordi Folck, escriptor i docent d'educació secundària, autor de la noveŀla La maledicció de les bruixes (2021)
• Sra. Glòria Sabaté, PhD, escriptora i docent de la Universitat de Barcelona, autora del recull de contes Bruixes (2021)
• Sra. Teresa Sagrera, escriptora i docent d'educació infantil i primària, autora de la noveŀla Cabells de gebre (2021) 

moderadora: Sra. Alba Ambròs, PhD, docent de la Universitat de Barcelona

• 20.00   Conclusions i cloenda de la Jornada Pedagògica (Sr. Albert Batlle, cinquè tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Sra. Núria Caum, docent, subdirectora i cap d'estudis de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, Sr. Pere Ignasi Poy, docent de la Universitat de Barcelona–IRCVM i president de la Societat Catalana d'Història Cultural

Equip organitzador 

• Sr. Pere Ignasi Poy, docent de la Universitat de Barcelona–IRCVM i president de la Societat Catalana d'Història Cultural (coordinador)
• Sra. Núria Caum, docent, subdirectora i cap d'estudis de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona
• Sra. Lucía Montobbio, responsable de comunicació de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona 

Equip de suport 

• Sra. Anna Saumell (coordinadora)
• Sra. Xènia Álvarez
• Sra. Clàudia Raventós
• Sra. Cristina Tejerina
• Sra. Laia Torrent 

Comitè científic

• Sra. Glòria Bordons, PhD, docent de la Universitat de Barcelona
• Sra. Henar Pizarro, PhD, docent de la Universitat Pontifícia Comillas (Madrid)
• Sr. Patrizio Rigobon, PhD, docent de la Universitat Ca' Foscari (Venècia)
• Sra. Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya (Barcelona)
• Sr. Diego Sola, PhD, docent de la Universitat de Barcelona

Reconeixement 

Per Resolució del dia 13 de juliol de 2022, el Departament d'Educació reconeix aquesta jornada com a activitat semipresencial de formació permanent del personal docent no universitari amb una durada de 20 hores. 

Per obtenir-ne el certificat d'assistència i aprofitament, cal complir aquests requisits: 

1. Formalitzar adequadament la inscripció a la jornada.
2. Assistir a les sessions previstes d'acord amb el programa de la jornada (10 hores presencials).
3. Resoldre la tasca proposada en el decurs de la jornada a partir de les indicacions de l'organització i lliurar-la degudament abans del dia 6 de novembre de 2022 (10 hores a distància asíncrona).
4. Contestar a un qüestionari electrònic adreçat a valorar la satisfacció personal amb la jornada abans del dia 6 de novembre de 2022. 

Per la resta, els assistents que no pertanyin al personal docent no universitari i que vulguin disposar d'un certificat d'assistència i aprofitament de la jornada ho poden fer constar quan formalitzin la inscripció. 

Inscripció 

Cal formalitzar la inscripció a través d'aquest espai electrònic: https://bit.ly/jornadadones2022_inscripcio

En la pràctica, s'estableix un total de quatre modalitats d'inscripció: 

1. General (25 €)
2. Reduïda. Membre ordinari de la Societat Catalana d'Història Cultural (20 €)
3. Reduïda. Estudiant de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona almenys en un d'aquests anys acadèmics: 2021–2022 i 2022–2023 (20 €)
4. Gratuïta. Membre honorífic de la Societat Catalana d'Història Cultural (0 €) 

Sigui com vulgui, cal formalitzar la inscripció abans del dia 14 d'octubre de 2022. 

Dinar

S'ofereix la possibilitat que els assistents a la jornada dinin a les dependències del Seminari Conciliar de Barcelona per un total de 16 €. Vet aquí el menú preparat per a aquesta oportunitat:

1. Cintes de pasta amb gambes i cloïsses
2. Salmó poché amb verdures al dente
3. Pastís
4. Pa, aigua i vi
5. Cafè o infusió 

Alternativament, es preveu distribuir un menú vegà als assistents que ho soŀlicitin. 

Pel que respecta al dinar, els assistents consignen les seves opcions quan formalitzen la inscripció.